A BARCELONA

B alles quan al mes d’Abril es vesteix de llibres i roses

A ltiva i senyorial, com la lluna llueixes seductora

R eina ets a la vora del mar quan las onas t’envolten

C arrers antics es donen la má i a la Catedral abracen

E stels de colors caminen a peu per les Rambles

L lums de poesía tinc als meus dits per dedicar-te

O lor d’enyorança en el cor, si de lluny he de mirar-te

N its de Sant Joan quan crema el foc i el sol marxa

A vis que recorden un temps quan l’idioma s’amagaba

L a Sagrada Familia, basílica latent que la ciutat engalana

A miga de la gent que de tot el món vé a visitar-te

M ontjuic i la seva font són una pluja de llums que canta

E namorada estic de tu i mai no voldrie dexar-te

V eins de tots els barris celebren la Mercé amb castellets

    i sardanes

A dalt de la Montanya ens mira el Tibidabo amb temperància

C olor de joia i pedra va posar Gaudí al Passeig de Gracia

I voldría anomenar tantes coses però em falten paraules

U na ciutat mágica on s’inspiren els pintors i poetes

T othom hi torna tal com está escrit, qui veu de la Font

    de Canaletes

A l ‘ombre d ‘un roser i sentint el cant dels ocells la meva

    veu tremola

T inc un crit que m’angoixa i avui vull fer-lo: T’estimo BARCELONA