DIGUES

Digues que m’estimes

i que els somnis son realitat

quan sento que la meva pell

torna a la vida

per la tendresa de les tevas mans.

Digues que no és bogeria

caminar per l’ombra del teu nom

quan de tu, amb parle la lluna

i les lletres del poema es pantinen

amb las imatges del teu record.

Digues que sóc una fantasia

en el teu ball de la memoria

on les fades del pensament

dormen a la teva boca…

Per ser un petó etern.

Digues alguna mentida

i no em diguis tota la veritat

Digues el que no vols dir

i jo et diré el que no puc callar.

ROSER