Estic aquí ¿no em
veus?
soc l’ombre de les
teves mans
quan acaricien
al cabell del amor
quan tremolan
com les fulles a la
tardor.
Estic aquí ¿no em
sents?
soc la veu que
murmura
en el teu cor
quan estimes
amb la força de la
passió
quan plores
amb llàgrimas de por.
Estic aquí
potser no em veus ni
em sents
soc el silenci dels
pétals
que dibuixe el vent
el somni que navega
per la teva pell.
Estic aquí
soc el petó
transparent
grabat en el vidre
dels teus llavis
i que mai es podrá
esborrar…
¡Del mirall del
temps!
ROSER
No hay comentarios:
Publicar un comentario