He sentit fred
moltes nits, moltes matinades
he plorat
amb el sol i stels
allunyats
he tingut por
de les ombres que m’abraçaven
I tú ¿on eres?
He recordat
el so d’un t’estimo
el neguit d’una mirada
he dibuixat el teu nom
en fulles de tardor blanques
I tú ¿on eres?
He travessat
el camí de la soledat
he cridat en silenci
sobre la pluja i la marinada
he vulgut
ser invisible com el vent
I tú ¿on eres?
I és que he tingut
set dels teus llavis, del teu cos
i la teva pell.
Però tú…
¡No hi eres!
ROSER
No hay comentarios:
Publicar un comentario