Sóc silenci quan penso en tu
i les meves mans són ales
per escriure’t ...per acariciar-te
entre el somni de les paraules
Sóc llum quan la nit és fosca
i els meus
ulls
són lluna
per mirar-te...per besar-te
amagada en un somriure
o una llàgrima
I torno a ser silenci
quan m'envolta la realitat
sense color
i al mirall de l’ànima em parla
més enllà del pensament
i la matinada
i tenir veu per al record
sense enyorança
Sóc silenci, sóc llum
Sóc adéu, sóc tornada
ROSER
No hay comentarios:
Publicar un comentario